Joan Brunet i Mauri: no us perdeu la lectura de “¡No hay para tanto!”

He de reconèixer que va ser d’una manera casual –gràcies a l’obsequi que em va fer un bon amic– que vaig tenir l’oportunitat de llegir un llibre la lectura del qual m’havia de captivar des del primer moment. Em trobava davant un text elaborat a partir d’una estructura epistolar de deu cartes separades cadascuna d’elles per una cadència de deu anys,  redactades per persones diferents i enviades també a persones diferents entre els anys 1909, la primera, i 1999, la darrera. El resultat: una novel•la d’intriga, però que no només era això. I és que si bé l’eix sobre el qual gira és un assassinat comès l’any 1929, aquest crim esdevé gairebé una excusa que ha de permetre a l’autor de la novel•la fer un retrat acurat de la vida a muntanya. De la vida de les persones que viuen a muntanya. Dels seus dimonis i dels seus silencis. Uns silencis que a voltes amaguen històries que mai no han estat del tot contades i que això no obstant, o precisament per això, incideixen de ple en la vida d’una petita col•lectivitat i es projecten més enllà de les generacions que n’han estat protagonistes. Si a això hi afegim que en el rerefons de la novel•la s’hi dibuixen els esdeveniments polítics i socials més sobresortints de la vida del nostre país durant el segle passat, ens trobarem davant la recepta d’èxit damunt la qual creix i es desenvolupa una obra recomanable que al ser escrita es titulava “Mai tant!” i que al ser editada per l’Editorial Cruïlla prendria l’explícit títol d’“Els silencis de Derrís”.
Arribats a aquest punt moment deu ser de desvetllar la identitat de l’autor d’aquest treball novel•lesc d’intriga i de crònica social que tant em va captivar. El seu nom és el de Bartomeu Cruells, nascut a Sabadell i prematurament traspassat l’any 2003. Va ser amb aquesta novel•la –la primera que escrivia–, que Cruells guanyaria el Premi Gran Angular de llibres per a joves en la seva convocatòria de l’any 1999. Malgrat el premi, però, la novel•la no acabaria de tenir el ressò que per la seva qualitat literària mereixia. Qui sap si potser la mateixa tipologia del premi va ser alhora la cotilla que va restringir-ne la seva difusió. Tampoc els mitjans de comunicació no li van prestar atenció i així la novel•la havia de passar desapercebuda fins que pocs anys després de ser publicada fos descatalogada. Només en quedaren alguns uns pocs exemplars aquí i allà, un dels quals vaig tenir la immensa sort que acabés arribant a les meves mans fa poc més d’un parell de mesos.
Ara Flamma Editorial ha rescatat el text de Cruells per fer-ne una reedició. En aquest cas traduïda a la llengua castellana i publicada dins la col•lecció “Volviendo al lugar del Crimen”. L’edició presenta la novetat d’haver respectat el títol que Bartomeu Cruells va preveure de “Mai tant!”. Una expressió, aquesta, manllevada de la parla col•loquial a muntanya, amb la qual arrenca la novel•la i que va apareixent, sempre de manera enigmàtica, al llarg del text. Una expressió que traduïda al castellà pren la forma de “¡No hay para tanto!” i que és el títol que porta l’edició. Sigui com sigui la publicació de la novel•la és bona prova de la qualitat que el text escrit per Cruells té i que Flamma Editorial ha reconegut al publicar-la. Una edició que qui sap si casualment o talment com si s’hagués volgut fer coincidir amb la cadència epistolar en què l’obra s’estructura, apareix justament deu anys després que ho hagués fet l’edició en català. Amb “No hay para tanto” tenim l’oportunitat de fer justícia a un text i al seu polifacètic autor de qui ben pocs sabien de la vessant literària que atresorava.
Una recomanació: no us perdeu la lectura de “¡No hay para tanto!”. Us sorprendrà…
Publicat a Diari de Sabadell, el 25 de novembre de 2010

Fuente: Cercle per al coneixement